- tomàquets i poesia
ELS TOMAQUETS SON LA MEVA VERDURA PREFERIDA 8) :oo...
05.04.10 11:02 - vuelve la primavera
Preciós....
23.03.10 22:19 - vuelve la primavera
hortelano,cuant o sentimiento hacia la tierra, pre...
20.03.10 18:03 - tomàquets i poesia
Dono fe que els tomàquets estaven moooolt bons :lo...
04.02.10 20:19
sense tu, el meu hort és mort...
De les cendres neix la flor, faves tendres, pomes d'or. Ordre orgànic, plors i cebes, el desig natural treu les penes.
Però comença el poder infal·lible del sol que resseca la terra quan vol i que dóna la vida i la pren. Ja s'acosta la mala sort, sense tu el meu hort és mort.
L'harmonia entre els éssers, res més maco que tu menjant préssecs. Sol i aigua, terra i lluna, res més maco que tu menjant prunes.
Però comença el poder infal·lible del sol que resseca la terra quan vol i que dóna la vida i la pren. Ja s'acosta la mala sort, sense tu el meu hort és mort. (Joan Colomo, cantautor vallesà)
Escriure un comentari
|
un altre dia de pluja...
... i ja portem uns quants! Cada vegada que plou, les nostres feines s’endarrereixen, el perill pels atacs de fongs augmenta, les herbes creixen per tot arreu, ... Sembla mentida que una cosa tan bona con la pluja de vegades ens pugui donar tants problemes. Treballem una terra molt argilosa i pesada, que ha anat canviant una mica a base de feina als darrers 3 anys, però que encara és molt difícil de treballar. Cada vegada que cauen unes desenes de litres per metre quadrat estem uns quants dies en que el tractor es queda aturat perquè la terra és impracticable. Tot i així, tots els cultius avancen harmoniosament. Ja que no veniu a veure la finca, us regalo unes fotos de flors...
la salut de les nostres plantes
No és fàcil el control de les plagues i les malalties en agricultura ecològica… Vivim en un món en el qual durant dècades s’han resolt els problemes que sorgien als cultius amb productes químics. Fa molts anys, des del 1914, que els científics saben que fer servir insecticides químics no és una solució a les plagues. En aquest any es va documentar el primer cas conegut de desenvolupament de resistència d’una espècie d’insecte a un insecticida. És a dir, amb l’ús reiterat, un insecticida deixa de fer efecte amb el temps en la lluita contra una plaga concreta. És tan senzill d’entendre com això: un insecticida, ruixat contra una plaga de pugons, mata al 99% dels individus que hi ha a les plantes d’un camp; els pugons que viuen, es reprodueixen i alguns dels seus descendents hereten la resistència al producte. Si tornen a ruixar amb el mateix producte, igual només matem al 80% dels pugons, la propera vegada al 60% i, al final, necessitem un producte més fort (i per tant més contaminant, més nociu per la resta de la fauna i per nosaltres). Ho saben des del 1914 i han estat enganyant els agricultors i la societat per enriquir-se!!! Un altre dia podem parlar d’adobs o, sobre tot, de les llavors híbrides i transgèniques... Per sort, també fa algunes dècades que alguns homes i dones es van adonar que el camí de la química no portava enlloc i van recuperar els remeis que es feien servir antigament (desenvolupant-los i millorant-los) per resoldre els problemes dels seus horts. Plantar porros al costat de les pastanagues per evitar els atacs de mosca, fer servir com a adobs els fems dels nostres animals compostats amb les restes verdes de la casa i l’hort, posar trampes de cervesa per combatre els llimacs, etc són algunes tècniques de l’agricultura ecològica. Dintre d’aquest grup de mesures està la utilització dels extractes vegetals com a repulsius, insecticides, fungicides i fortificants. L’extracte fermentat d’ortiga (el que abans es deia “purí”), la decocció de cua de cavall, la infusió d’all, ...són algunes de les eines que fem servir a L’Horta per aconseguir que les verdures arribin al teu plat en un estat immillorable de salut. La seva preparació és laboriosa i precisa de molta paciència i d’un cert coneixement de la nostra flora, però els resultats valen la pena. A l’Horta només fem servir altres productes més forts, també provinents de plantes, com el pelitre o la rotenona, admesos en agricultura ecològica, quan és absolutament imprescindible. I evitem la utilització d’alguns compostos de coure i el sofre, també admesos, doncs perjudiquen la vida dels organismes beneficiosos que treballen al sòl i que fan que la fertilitat del nostre sòl sigui dia a dia una mica millor. És l’època en que s’ha d’estar molt pendent de les plagues i dels fongs als cultius. L’observació de la natura i la cerca de l’equilibri ens portaran a bon port!
quin tomàquet t'agrada més???
Aquesta és la tercera temporada d’estiu que treballem les nostres finques del Rieral i les Pungoles. Al principi, varem provar més de 20 varietats de tomàquet per estudiar els que millor s’adaptaven a l’espai i els que més us agradaven. Hi havia varietats, com el tomàquet “Francès”, l’”Albercoc”, el “de Can Bogunyà”, el “de Mugró” o “Mallorquí”, el “Bombeta groc”que varem deixar de cultivar. L’any passat varem reduir el nombre de varietats a unes 10: el de penjar de “Can Pauet”, el “Rosa ple”, el “Popa de vaca”, el “Pometa”, el “Palosanto”, etc. I aquest any, que ja pensàvem escollir les quatre o cinc millors de totes elles i deixar de complicar-nos la vida, hem introduït el “Cor de Bou” i el “Rosa de l’Etern” (conservat per l’Etern Verdaguer, pagès cardedeuenc), juntament amb el “Pometa”, el “de penjar de Sant Jaume Sesrovires”, el “Verd” i el “Rosa ple” que ja coneixíem. Qualsevol escull només unes poques varietats!!! Cadascuna és un univers de matisos de gust, textura, color i olor que fan difícil no caure-hi... D’aquí a pocs dies tindrem els primers tomàquets a la botiga. A veure que et semblen a tu...
em cau la bava de pensar-hi...
M'encanta, la vida al camp! És preciós seguir el ritme de la natura, deixar que ella ens guiï... i ens torni bojos. Calor, pluja, herbes creixent arreu, ocells cantant, la sang alterada, ... Fa quatre dies estàvem amagats, amb dos pams de neu a tota la finca, i en quatre dies més no donarem a l'abast amb els treballs que aniran sortint.
Si vas seguint el nostre bloc, sabràs que fa uns mesos que tenim un hivernacle que ens ha mantingut vius durant aquest hivern de gairebé mig any. Ara allà dintre, amb la caloreta, van creixent pastanagues, remolatxes, pèsols, cols, cols llombardes, enciams, espinacs, ravenets, bledes, cebes, ruca, canonges, colraves, ... i les primeres tomaqueres (ja ens arriben al genoll i comencen a tenir les seves primeres flors grogues, precioses), algunes carbassoneres i cogombreres, mongeteres “Perona” i “del Cuc”, ...
Al tros ja hem sembrat les patates, quan les pluges ens han deixat, de les varietats “Kennebec” i “Red Pontiac”. I moltes cebes, d’aquelles de “Figueres” que tant t’agraden.
Aquests propers dies plantarem maduixeres, que de ben segur ens faran passar moltes bones estones als dies de calor estival. I les cebes “Blanca de Lleida” que, collides a l’estiu i tornades a sembrar a finals d’agost, ens donaran calçots el proper hivern. I centenars d’enciams, bledes, apis, porros, cebes tendres, pastanagues, remolatxes, carxoferes, esparregueres, cols, colraves, etc.
Arriba el moment en que has de començar a preparar el paladar per a degustar els deliciosos plats que et podràs preparar en poques setmanes: de primer, una amanida amb tomàquet “Negre”, pebrot “Quatre morros”, enciam “Morella” i “del Sucre”, una mica de ruca, remolatxa vermella, pastanaga, ceba “Babosa” i un raig d’oli del bo. O pot ser millor unes bledes acabades de collir al vapor amb unes patates “Kennebec”? De segon, què tal una truita d’albergínia “Llistada de Gandia”, carbassó “Negre” i ceba? Delicatessen... O prefereixes unes “papas a lo pobre”(patates “Red Pontiac” fregides amb pebrot verd “Italià” i ceba “Vermella”)? O et ve més de gust un cuscús amb verdureta (mongeta “del Cuc”, albergínia “Blanca”, ceba, pebrot “del Peronet”, carbassó “Blanc”) ben trossejada i saltejada? I per postres, no cal dir-ho, unes maduixes acabades de collir, d’aquelles que es desfan a la boca, gustoses, sense cap additiu en el seu cultiu més que una mica d’adob natural, unes ruixades amb extractes de plantes fets per nosaltres i molta dedicació... Em diràs que no et cau la bava???? |
























